A la nostàlgia la precedeix, merescudament, una fama tèrbola. La seva naturalesa (és sentiment o és idea?) és esquiva, i els seus efectes a l’ànima humana, impredictibles i tramposos. Està emparentada amb la memòria danyada i amb la malenconia, que Földényi descriu com “una vaga i intensa propensió a la tristesa”. I l tristesa, qui ens ho negarà, és el combustible de les cançons i els poemes que ens agraden.
David Carabén i Sebastià Alzamora exploraran junts la nostàlgia, mitjançant cançons, poemes i textos.
David Carabén (Barcelona, 1971) és una de les figures claus de l’escena musical del país. Guitarra, veu i principal compositor de Mishima des de 1999, ha escrit moltes cançons que, contextualitzades i esmentades por ell mateix al llibre “La forma de un sentido” (Ampurias, 2015), han rebut el caire literari que mereixen. És llicenciat en Ciències Polítiques, director i presentador de programes de televisió i, en l’actualitat, col·laborador habitual de ràdio i premsa.
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és autor de distintes novel·les, entre elles, L’extinció (1999), Nit de l’ànima (2007), Miracle a Llucmajor (2010), Crim de sang (2012), La Malcontenta (2015), i Ràbia (2022). També del llibre de contes S’accepten encàrrecs (2023) i dels poemaris Rafel (1994), Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Ha estat guardonat amb els premis Salvador Espriu, Jocs Florals de Barcelona i Carles Riba, de poesia, i amb Ciutat de Palma Llorenç Villalonga, Josep Pla i Sant Jordi, de narrativa, entre altres. Actualment, escriu una columna diària als diaris Ara i Ara Balears.
