Anar de fira és com anar a una festa
A la majoria de gent de cada localitat li agrada obrir la porta i
veure els balcons i els carrers engalanats, els bars plens d'un
ambient de festa i tradició. És el dia per compartir amb els
amics i la família, gaudint de la bauxa.
I en certa manera per als que som visitants a les fires que se
celebren als nostres pobles, això ens permet contactar amb
altres temps i oblidar-nos per unes hores del mòbil i altres
aparells als que estem enganxats sense remei.
L'oferta és molt variada, mostres d'animals autòctons,
artesania, tèxtil, bijuteria, vins, olis, formatges, embotits,
dolços, pastisseria, agricultura, flors i plantes, maquinària,
automoció, actes musicals, religiosos, teatrals, literatura, oficis
antics , exposicions artístiques.
Aquí es concentra part del potencial dels nostres costums, ben
representada per elements fonamentals, siguin genèrics com les
ensaïmades i els embotits, o com els típics de cada lloc.
Què! Has firat? Aquesta és una típica expressió en trobar-te
amb algú al mig de l'enrenou d'un dia de fira al poble. Sortir a
passejar pels carrers, buscar la novetat d'aquell any, comprar el
que sigui per tornar amb un detall a casa.
Trobar-te davant d'un lloc o una paradeta on despatxen i atenen
dues persones de color i et donen "el bon dia" en mallorquí.
Quin preu té aquesta catifa? li pregunto. No té preu perquè és
una peça exclusiva i no es pot trobar enlloc. Va pertànyer a la
collecció particular d'un fabricant de catifes nascut a Istanbul.
De totes quantes van treure el mercat només es va quedar amb
aquesta i durant molts anys se la van voler comprar alguns
museus, algun aristòcrata de la cort britànica i almenys dos
reconeguts actors del cinema hollywoodenc.
Li dic que la història és molt interessant, però el que jo vull
saber és quant costa.
- En els darrers deu anys ha estat guardada en una mansió
protegida, situada al sud-est d'Eslovènia, en una zona propera a
la frontera amb Croàcia.
L'obre completament, l'estén a terra. - És de llana i seda, nuada
a mà i és l'única catifa màgica que hi ha.
Respiro fondo, li agraeixo el temps que m'ha dedicat i li dic
adéu. No em ve de gust sortir volant.
Just en aquell instant, ha de ser casualitat, creua per davant
meu una colla de "dimonis", saltant i fent repicar els batalls dels
seus picarols, un nin s'amaga temorós entre la falda de la seva
mare.
Segueixo el meu passeig i uns metres més avall, compro 200
grams d'olives trencades, un pot de mel i un sabó artesà. Qui
em coneix, em para, he de confirmar que he firat. Sóc un més
entre aquella multitud que porta un paquet o una bossa
identificativa de paper a la mà.
Al migdia, estic assegut davant de la barra exterior d'un bar,
demano "un variat" i un palo amb sifó. Des d'aquesta talaia
t'adones com a observador de la varietat de persones i
d'escenes quotidianes que tenen lloc en aquest perímetre de
guirigall. Una dona de mitjana edat carrega una bossa de
taronges en una mà i a l'altra exhibeix un mocador de seda i un
capell de palla, un matrimoni ancià, ella comenta al seu marit
que ha encertat comprant les sandàlies, dos nens en un espai
de joguines antigues intentant endevinar com es manegen les
baldufes, una noia jove que deixa a l'aire una aroma intensa a
perfum, camina àgil amb un esplendorós ram de roses
vermelles, el botiguer d'una xarcuteria, dóna a tastar petites
porcions d'un formatge mallorquí mantegós, una mare de la
que pengen dues motxilles i tres o quatre bosses remuga amb el
seu petit; no puc agafar-te als braços!
Els nadius es queden i segurament avui aprofiten per dinar en
família, els que hem estat de visita, anem a buscar el cotxe,
satisfets d'haver firat.
Anar de fira és com anar a una festa.
Text: Xisco Barceló
