diumenge 28 maig 2023 INICI | FIRES | FESTES | MERCATS | COMERÇ LOCAL | GASTRONOMIA | ESDEVENIMENTS | REPORTATGES | AGENDA

Anar de fira és com anar a una festa


A la majoria de gent de cada localitat li agrada obrir la porta i

veure els balcons i els carrers engalanats, els bars plens d'un

ambient de festa i tradició. És el dia per compartir amb els

amics i la família, gaudint de la bauxa.

I en certa manera per als que som visitants a les fires que se

celebren als nostres pobles, això ens permet contactar amb

altres temps i oblidar-nos per unes hores del mòbil i altres

aparells als que estem enganxats sense remei.

L'oferta és molt variada, mostres d'animals autòctons,

artesania, tèxtil, bijuteria, vins, olis, formatges, embotits,

dolços, pastisseria, agricultura, flors i plantes, maquinària,

automoció, actes musicals, religiosos, teatrals, literatura, oficis

antics , exposicions artístiques.

Aquí es concentra part del potencial dels nostres costums, ben

representada per elements fonamentals, siguin genèrics com les

ensaïmades i els embotits, o com els típics de cada lloc.

Què! Has firat? Aquesta és una típica expressió en trobar-te

amb algú al mig de l'enrenou d'un dia de fira al poble. Sortir a

passejar pels carrers, buscar la novetat d'aquell any, comprar el

que sigui per tornar amb un detall a casa.

Trobar-te davant d'un lloc o una paradeta on despatxen i atenen

dues persones de color i et donen "el bon dia" en mallorquí.

Quin preu té aquesta catifa? – li pregunto. No té preu perquè és

una peça exclusiva i no es pot trobar enlloc. Va pertànyer a la

collecció particular d'un fabricant de catifes nascut a Istanbul.

De totes quantes van treure el mercat només es va quedar amb

aquesta i durant molts anys se la van voler comprar alguns

museus, algun aristòcrata de la cort britànica i almenys dos

reconeguts actors del cinema hollywoodenc.

Li dic que la història és molt interessant, però el que jo vull

saber és quant costa.

- En els darrers deu anys ha estat guardada en una mansió

protegida, situada al sud-est d'Eslovènia, en una zona propera a

la frontera amb Croàcia.

L'obre completament, l'estén a terra. - És de llana i seda, nuada

a mà i és l'única catifa màgica que hi ha.

Respiro fondo, li agraeixo el temps que m'ha dedicat i li dic

adéu. No em ve de gust sortir volant.

Just en aquell instant, ha de ser casualitat, creua per davant

meu una colla de "dimonis", saltant i fent repicar els batalls dels

seus picarols, un nin s'amaga temorós entre la falda de la seva

mare.

Segueixo el meu passeig i uns metres més avall, compro 200

grams d'olives trencades, un pot de mel i un sabó artesà. Qui

em coneix, em para, he de confirmar que he firat. Sóc un més

entre aquella multitud que porta un paquet o una bossa

identificativa de paper a la mà.

Al migdia, estic assegut davant de la barra exterior d'un bar,

demano "un variat" i un palo amb sifó. Des d'aquesta talaia

t'adones com a observador de la varietat de persones i

d'escenes quotidianes que tenen lloc en aquest perímetre de

guirigall. Una dona de mitjana edat carrega una bossa de

taronges en una mà i a l'altra exhibeix un mocador de seda i un

capell de palla, un matrimoni ancià, ella comenta al seu marit

que ha encertat comprant les sandàlies, dos nens en un espai

de joguines antigues intentant endevinar com es manegen les

baldufes, una noia jove que deixa a l'aire una aroma intensa a

perfum, camina àgil amb un esplendorós ram de roses

vermelles, el botiguer d'una xarcuteria, dóna a tastar petites

porcions d'un formatge mallorquí mantegós, una mare de la

que pengen dues motxilles i tres o quatre bosses remuga amb el

seu petit; no puc agafar-te als braços!

Els nadius es queden i segurament avui aprofiten per dinar en

família, els que hem estat de visita, anem a buscar el cotxe,

satisfets d'haver firat.

Anar de fira és com anar a una festa.

Text: Xisco Barceló