L'aperitiu més típic "el Palo"
El Palo de Mallorca és un aperitiu de tradició. Una beguda espirituosa que té l'origen en plantes medicinals.
En els darrers anys va patir certa decadència però sembla que per les modes i tendències dels combinats de cocteleria ha tornat a recuperar part del terreny perdut.
Aquest licor espès i fosc, el nom del qual prové del pal de quina, s'elabora mitjançant caramel torrat i amb destil·lat de quina i de genciana. El seu ús com a tal, es documenta des de mitjans del segle XIX, encara que el seu origen possiblement sigui molt anterior a les regions orientals dels Andes del Perú.
Es coneix per escorça de quina o escorça peruana, o escorça jesuïta a un remei que fabricaven els sacerdots jesuïtes, missioners al Perú amb diverses espècies, entre elles la Cinchona officinalis o també anomenada quina que servia per combatre la febre de la malària i el paludisme , entre principis i mitjans de l'any 1.600 i que encara avui dia es reconeix el valor d'aquella troballa per part de la comunitat mèdica ja que l'alcaloide que es produeix d'aquesta espècie és la quinina i posseeix propietats farmacològiques antipalúdiques, antipirètiques i analgèsiques.
Va ser la Comtessa de Chinchón qui es va portar l'escorça de quina a Espanya, després d'haver emmalaltit a Lima el 1638 i curada i prenent infusions del pal de quina.
Aquell remei es va estendre per tot Europa. A causa de la quantitat de zones pantanoses a les Balears, els mosquits portadors de les febres campaven a gust sense que res els impedís el seu progrés. Els comerciants que acudien a les illes van portar el remei, introduint el consum de l'escorça de quina de la qual s'obté la quinina i de l'arrel de genciana.
A l'arribada comença a prendre's com a xarop per les seves influències curatives, però la barreja d'aquelles herbes de propietats similars era massa amarga. Amb el pas del temps i com a recurs efectiu es va anar instaurant a la societat. Es va anar reduint la quantitat de quinina i genciana augmentant les proporcions de sucre, a base de bullir raïms, figues seques i garrofes, quan hi havia escassetat de matèria primera, fins que a causa de la facilitat que tenia aquell producte per fermentar es va pensar a afegir-hi alcohol .
En els nostres dies el Palo se segueix consumint, més als pobles que a Palma. S'etiqueta amb indicació de Procedència ja que el 1993 es va aprovar el reglament de la Denominació Geogràfica Palo de Mallorca. Són diversos els elaboradors que el fabriquen a Mallorca i a Eivissa i el distribueixen als clients. Es pren amb sifó, o aigua amb gas o altres begudes gasoses i uns glaçons de gel i combina bé com a aperitiu de migdia, hi ha qui hi afegeix unes gotes de llimona, fins i tot un rajolí de ginebra. Els aficionats a aquesta beguda destaquen les aromes del sucre cremat a punt de caramel i l'alcohol i la densitat al paladar, dolç i amarga alhora.
El Palo és un bon acompanyant del púding casolà. Un cop servit les postres a la taula, un raig de Palo sobre el mateix i... a gaudir!
