Divendres, 7 de novembre de 2025, Palma-. La II Trobada Internacional de Dones Electes s’ha clausurat avui a la Cambra de Comerç de Mallorca després de dues jornades de debat, reflexió i cooperació entre dones electes, expertes i representants institucionals d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina.
L’acte de cloenda ha comptat amb la presència del president del Fons Mallorquí de Cooperació i batle d’Alaró, LLorenç Perelló Llorenç Galmés Verger, president del Consell de Mallorca; Antonia Maria Estarellas, vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Coordinació de l’Acció de Govern i Cooperació Local, així com vicepresidenta del Fons Mallorquí de Cooperació i Xelo Angulo Luna, vocal de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS).
Llorenç Perelló ha afirmat que “avui tancam aquesta segona edició de Les Elegides amb orgull i amb gratitud. Orgull per veure com Mallorca s’ha convertit, aquests dies, en punt de trobada de dones valentes i inspiradores d’arreu del món; i gratitud per tot el que ens enduram d’aquest intercanvi de coneixements, experiències i emocions”.
“Des del Fons Mallorquí de Cooperació continuarem treballant perquè la igualtat sigui una realitat tangible i perquè la cooperació local segueixi sent un instrument per construir un món més just, més humà i més solidari. Les Elegides no acaba avui: continua en cada una de vosaltres, en cada municipi, en cada decisió que posi la vida, la pau i la igualtat al centre.”
Per la seva banda, Antonia Maria Estarellas, ha expressat que “és un honor poder cloure aquesta segona edició de Les Elegides, una trobada que, gràcies al treball de totes les persones i institucions implicades, s’ha consolidat com un espai de referència per al diàleg i la cooperació entre dones d’arreu del món”.
“Volem agrair la dedicació i l’esforç de totes les participants, així com la tasca de l’organització, que ha fet possible aquestes jornades. Enhorabona per la feina feta i per l’excel·lent nivell de debat i participació que hem vist aquests dies”, ha finalitzat.
Xelo Angulo, vocal de la Confederació de Fons de Cooperació i Solidaritat (CONFOCOS), ha clos la trobada destacant “el poder transformador de les xarxes de dones i la força col·lectiva que es genera quan aquestes treballen unides”. Ha afirmat que, “després de dos dies de reflexió i intercanvi, queda demostrat que les dones són imparables i que les aliances feministes són essencials per avançar cap a una societat més justa”.
També ha volgut recordar les dones de tot el món que continuen patint violències, discriminacions i guerres oblidades, com les de Sudan, i ha reivindicat que des de la cooperació municipalista no es pot restar indiferent davant aquestes realitats.
Ha conclòs que “el desenvolupament d’un país i la seva salut democràtica es mesuren també pel seu compromís amb la igualtat d’oportunitats i de drets entre dones i homes, i ha fet una crida a continuar treballant de manera col·laborativa per consolidar una cooperació feminista forta, transformadora i compromesa amb els drets humans”.
Finalment, el president del Consell, Llorenç Galmés, ha destacat el valor d’aquest espai com a punt de trobada entre continents i experiències, assegurant que “les dones que avui són aquí, procedents d’Europa, Àfrica i Amèrica Llatina, són el pont entre realitats distintes però unides per una mateixa convicció: que el poder de transformar comença en el que és més proper.”
Galmés ha subratllat també que “des del Consell de Mallorca i, especialment, des del Fons Mallorquí de Cooperació, defensam amb Les Elegides —un programa pioner i reconegut internacionalment— que la participació activa de les dones en la política local és una contribució imprescindible a les grans agendes internacionals d’igualtat i sostenibilitat.”
Lideratge i resistència en la política local
La jornada ha començat amb la conferència «Dones en política local: entre lideratge i resistència», amb la participació de Sílvia Soriano, investigadora en Dret Constitucional (Universitat d’Extremadura), i Laura Albaine, experta en polítiques de gènere (CONICET / Universitat de Buenos Aires), presentada per Leonor Bosch, batlessa de Banyalbufar.
Bosch ha recordat que “el marc legislatiu i les quotes de gènere han obert molts de camins, però encara queda molta feina per fer”, i ha remarcat que iniciatives com Les Elegides “són espais d’aprenentatge i de cooperació per a totes les dones electes”.
Per la seva banda, Laura Albaine ha advertit que “la violència contra les dones en política és un fet que provoca el seu abandonament” i que, malgrat els avenços, “persistixen condicions de desigualtat en la participació política de les dones en tota la seva diversitat”.
També Sílvia Soriano ha posat el focus en la violència simbòlica i mediàtica com a nou repte per a la democràcia. “Les xarxes socials i la premsa són un focus de violència cap a les dones, i això genera problemes emocionals i abandonament de la política. El dret d’accés i permanència de les dones en política és un dret fonamental recollit a la Constitució”, ha assegurat.
La paritat, entre el repte i la realitat
El debat posterior, «La paritat el 2030: utopia o realitat?», ha estat moderat per Beatriu Gamundí, consellera electa del Consell de Mallorca, que ha plantejat el repte col·lectiu: “El nostre repte, i el de totes les que som aquí, és com podem aconseguir que la paritat sigui real. Som aquí per construir solucions efectives.”
Des del Perú, Modesta Yauri, batlessa de Vilcabamba, ha recordat que “al Perú el dret a la paritat i a l’alternança no va arribar fins al 2020, i això ha permès que més dones es puguin implicar en la política”.
La ponent del Senegal, Ndiaya Mbow, primera tinenta de batle de Kaolack i responsable de Promoció Femenina i Economia Solidària, ha remarcat que “la paritat no pot ser només una xifra; cal donar-li valor real. Hem de formar les dones no perquè hi siguin només pel fet de ser dones, sinó perquè siguin les millors per ocupar aquests càrrecs.”
Des del Marroc, Nadia Chadi, tinenta d’alcalde de Tetuan, ha apuntat la necessitat d’adaptar els models de paritat als contextos locals: “No podem aplicar el mateix model a un municipi petit que a una gran ciutat; cal reconèixer les diferències de recursos i visibilitat per garantir una paritat efectiva.”
Finalment, Mary Hanna Hourigan, presidenta de l’Associació de Governs Locals d’Irlanda, ha destacat que les barreres culturals “són invisibles i difícils de trencar, però la cooperació amb el govern és clau per avançar cap a una igualtat real: la igualtat només serà efectiva si hi treballam plegats.”
La tercera taula del dia, «Transformar la gestió local amb mirada de gènere: lideratge i innovació de dones electes», moderada per Carme Gomila Domínguez, tinenta de batle de l’Ajuntament de Manacor, ha reunit experiències inspiradores de diferents països que demostren com la perspectiva de gènere pot transformar les polítiques públiques locals.
Niam Kennedy (Irlanda) ha explicat la creació dels Caucus de dones com a espais de col·laboració i incidència per reforçar el lideratge femení a la política local. Sara Amelia Rueda (Bolívia) ha presentat els pressupostos amb enfocament de gènere com una eina clau per garantir que les decisions econòmiques responguin a les necessitats reals de les dones.
Des de l’Equador, Litzeth Hinojosa ha destacat el paper de les agendes d’igualtat com a full de ruta per impulsar una planificació estratègica més inclusiva. Rhimou Bakkali (Marroc) i Lluïsa Melgares (Catalunya) han valorat els consells de dones i la cooperació descentralitzada com a mecanismes de participació i enfortiment institucional, mentre que Zulma Inès Mamani (Bolívia) ha compartit una experiència de gestió sostenible de residus plàstics comunitaris, exemple de lideratge ambiental i de compromís amb la sostenibilitat des de l’àmbit municipal.
Transformació i pau als territoris
A l’horabaixa, la taula «Dones electes: transformació i pau als territoris», moderada per Maria Antònia Serralta Cunill, batlessa de Bunyola, ha reunit veus de diferents països per debatre sobre el paper de les dones en la construcció de la pau, la cohesió social i la cooperació local.
Hannan Kaoud, regidora de Ramal·lah (Palestina), ha parlat sobre la importància de crear espais segurs per a la població vulnerable, especialment en contextos de conflicte.
“A Palestina sense sobirania i amb el colonialisme secular és important definir què és l’espai per a nosaltres. Per a una dona i per a les comunitats locals que viuen sota l’expansionisme dels colons és impossible prendre decisions des d’un territori ocupat”, ha afirmat, i també ha deixat clar que la municipalitat “és el nostre espai de pau”.
“Quan parlem sobre l’espai, no ens veiem a nosaltres, o a mi, en un govern local, sinó que em veig com una consellera local ocupant-se dels assumptes locals, i és gratificant comptar amb la confiança que donen unes eleccions, que només existeixen a nivell local, perquè som més legítims en aquest àmbit que no pas en el nacional, que no existeix per als palestins”.
Des del Líban, Carole Chebli Bou Chacra, vicepresidenta del municipi de Mazraat El Chouf, ha explicat com el desenvolupament local i la salut comunitària són clau per reconstruir la confiança i la convivència. Alison Bennington, presidenta de l’associació de municipis d’Irlanda del Nord, ha compartit experiències de cooperació municipal transfronterera per construir seguretat i confiança en territoris dividits.
“Em vaig criar amb tots els conflictes a Irlanda del Nord, que són bàsicament religiosos, i em van tocar molt de prop quan van atemptar contra el meu pare, però la resiliència és la columna vertebral de la nostra societat, hem de poder viure junts malgrat això”.
Léonie Kaswera Mulyangote, diputada del Kivu Nord (República Democràtica del Congo), ha exposat la relació entre gestió del territori i igualtat de gènere en zones de conflicte, mentre que Randa Halawa, regidora de Ein Areek (Palestina), ha defensat el paper de l’educació com a eina de resistència i esperança en territoris fràgils.
Les intervencions han coincidit a destacar que la pau es construeix des de la proximitat i des de l’àmbit local, i que la política municipal és essencial per garantir convivència, mediació i drets humans en contextos vulnerables.
Les Elegides, una xarxa per al futur La jornada ha conclòs amb la sessió participativa «Les Elegides construïm xarxa per les dones electes i pels municipis del futur», dinamitzada per Cécile Roth (Ciutats i Governs Locals Units, CGLU) i Laura Albaine (CONICET / Universitat de Buenos Aires).
Aquesta sessió ha permès teixir noves aliances internacionals i definir línies de treball compartides per continuar impulsant una governança local més inclusiva i transformadora.
Amb aquesta segona edició, la Trobada Internacional de Dones Electes consolida Mallorca com un espai de referència en cooperació internacional, igualtat i lideratge polític femení, en el marc del programa Les Elegides, guardonat amb el Premi Europeu Platforma 2025 com a exemple de bones pràctiques en cooperació descentralitzada.
